L’àliga vola pel cim de la Múnia,
reina del regne dels grans animals,
sola planeja damunt els cimals.
ales esteses qui sap si amb rancúnia.
 
Porta la boira per a Tres Sorores,
barret de copa de feltre gris fosc,
deixant tot hora com l’home més llosc
el Som Perdido en Cilindro de amores.
 
El vent mossega trencades pissarres
on la neu guixa intrincats veredictes,
talla la marxa d’afèrrims adictes
al règim petri dels pics més bandarres.
 
El sol escalfa allò que el vent no toca
-que ja és ben poc aquí dalt on fem vida-.
Queda ben clar que aquí ens posen a mida
tots els qui ronden la gèlida roca.
 
16 d’octubre del 1983
 
© Joan Fort i Olivella
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.


Related Articles: