Olor de sublim

Sentim l’olor de sublim
de la flor de les altures,
suaus, rocalloses, dures,
amb sentors de regalim.
 
Patim l’alèrgia de crim
entre urbanes floritures,
servils, ruïnoses, cures
que no curen ni a Caím.
 
Preferim el pas pausat
entre camps o verds boscatges
orejats pel vent gelat.
 
I gaudim del pas tranquil
que animats per verds paisatges
tots marquem amb gran estil.
 
13 de desembre del 1983
 
© Joan Fort i Olivella
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.