L’àliga vola pel cim de La Múnia,
reina del regne dels grans animals,
sola planeja damunt els cimals,
ales esteses qui sap si amb rancúnia.

Porta la boira per a Tres Sorores
barret de copa de feltre gris fosc,
deixant tothora com l’home més llosc
el Som Perdido en Cilindro d’amores.

El vent mossega trencades pissarres
on la neu guixa intrincats
veredictes, talla la marxa d’afèrrims adictes
al règim petri dels pics més bandarres.

El Sol escalfa allò que el vent no toca
– que ja és ben poc aquí dalt on fem vida -,
queda ben clar que aquí ens posem a mida
tots els qui ronden la gèlida roca.

Joan FORT i OLIVELLA, 1983.


Related Articles: