Excursió

Hem sortit tard i la boira era espessa,
mes l’hem vençut sense fer massa fressa
i ara el sol és molt clar i resplendent.
 
Hem deixat arbres de fulla caduca,
avets rostits i algun prat de festuca,
i ara estem sols amb el sol i amb el vent.
 
Tenim records pels muntanyencs difunts.
Que amb vosaltres pugem ben amunt,
i Déu ens pugi amb ell a la glòria.
 
També en tenim per als altres germans
dels estimats Països Catalans:
no hi ha fronteres per a la memòria.
 
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Cada matí

Cada matí em parlava una tuca
i em desvetllava amb el seu respir.
Jo no la veia, ni alçada la boira
d’aquesta vall garrotxina a desdir.
 
El seu parlar era altívol i dur,
però clar de perfils, tot i no entendre’l,
i amb deixos antics en el seu gran fur.
 
Tot i venir de lluny, jo la sentia,
però no puc plasmar el que em transmetia
ni explicar-ho prou bé i dignament.
 
Em deia els cims tan bé i sense dubtar
que no m’ho creia, com ens sol passar,
fins que no hi pujava pausadament.
 
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Els folis tuquejants

És ma tesina. Ha florit tan vella
que l’autor ni l’ha gosat tocar,
darrera cada tuca una mamella,
darrera la mamella, un ciutadà.
 
Tot lo Pyrene és un estol de fades,
ciris en mà entonant l’Onomasticon,
furgant tocoms d’allunyades contrades
darrera indrets en sentit perifrasticon.
 
Deixeu que us digui què en pensa l’autor
de tant de cim punxegut o arronsat:
són per pujar-hi i fer de tutor.
 
Que estudiar-los des de casa estant
fou gosadia que han boicotejat
des que són tucs, i d’això fa bastant.
 
(Amb el degut usdefruit de l’autor, feliçment traspassat).
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.