Cercant uns límits

De l’Ory al Canigó
hi ha petjades de geleres,
taques blanques de sabó
d’endurides primaveres.
 
De la pèira Sant Martin
als esqueis del port de Rat
la frontera és un forti(n),
la muntanya és un combat.
 
Del Somport a l’Envalira
torb i neu, gent que delira
amb l’gneis o amb el granit.
 
Farbalans de xops rectes
que vigilen els suspectes
d’alpinisme destenyit.
 
© Joan Fort i Olivella
17 de juny del 1984
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.