Sentim l’olor de sublimde la flor de les altures,
suaus, rocalloses, dures,
amb sentors de regalim.
Patim l’alèrgia de crim
entre urbanes floritures,
servils, ruïnoses, cures
que no curen ni a Caím.
Preferim el pas pausat
entre camps o verds boscatges
orejats pel vent gelat.
I gaudim del pas tranquil
que animats per verds paisatges
tots marquem amb gran estil.
13 de desembre del 1983
© Joan Fort i Olivella
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.