Etiqueta: altures

Olor de sublim

Sentim l’olor de sublim
de la flor de les altures,
suaus, rocalloses, dures,
amb sentors de regalim.
 
Patim l’alèrgia de crim
entre urbanes floritures,
servils, ruïnoses, cures
que no curen ni a Caím.
 
Preferim el pas pausat
entre camps o verds boscatges
orejats pel vent gelat.
 
I gaudim del pas tranquil
que animats per verds paisatges
tots marquem amb gran estil.
 
13 de desembre del 1983
 
© Joan Fort i Olivella
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.

Tresor gelat i ben guardat (Estanys de Mulleres)

Estanys gelats al mes d’octubre,
estanys gelats, gelats tot l’any:
el sol no gosa acaronar-vos,
i si ho fa, és un instant.
 
Teniu la pell en extrem dura
-la llum és pols en vostres mans-,
davalla neu de les altures
per al blanqueig del vostre cap,
us tiren pedres sense cura,
mes resistiu com un tità,
vol abeurar-se el vent que passa,
però de tots seguiu el pas,
quan cada nit baixa la lluna
mofeu el bes gelant l’esguard.
En vostre rostre el temps no passa:
hivern i estiu, tot és igual.
 
-¿Quin secret guardeu entre línies,
quin secret que serveu tan gran,
que ningú el veu, sia qui sia,
estanys gelats, gelats tot l’any!
 
-¿és un fill de la mare terra
que mai ningú no ha estimat,
que a mercè de les tempestes
ja de petit el va deixar?
 
-¿És un tresor que ningú mira,
de qui ningú s’ha recordat.
Sols té gravada aquesta rima
d’un noble cor que l’ha albirat.
 
© Joan Fort i Olivella
25 de novembre del 1975
 
Aquest poema forma part de l’apartat “ESTANYS” del seu primer recull, mecanografiat, Poemes de terra endins, del qual només vaig fer 25 copies per als amics.