Miquel J. Pavón Besalú

Cada matí

Cada matí em parlava una tuca

i em desvetllava amb el seu respir.

Jo no la veia, ni alçada la boira

d’aquesta vall garrotxina a desdir.

El seu parlar era altívol i dur,

però clar de perfils, tot i no entendre’l,

i amb deixos antics en el seu gran fur.

Tot i venir de lluny, jo la sentia,

però no puc plasmar el que em transmetia

ni explicar-ho prou bé i dignament.

Em deia els cims tan bé i sense dubtar

que no m’ho creia, com ens sol passar,

fins que no hi pujava pausadament.

Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Els folis tuquejants

És ma tesina. Ha florit tan vella

que l’autor ni l’ha gosat tocar,

darrera cada tuca una mamella,

darrera la mamella, un ciutadà.

Tot lo Pyrene és un estol de fades,

ciris en mà entonant l’Onomasticon,

furgant tocoms d’allunyades contrades

darrera indrets en sentit perifrasticon.

Deixeu que us digui què en pensa l’autor

de tant de cim punxegut o arronsat:

són per pujar-hi i fer de tutor.

Que estudiar-los des de casa estant

fou gosadia que han boicotejat

des que són tucs, i d’això fa bastant.

(Amb el degut usdefruit de l’autor, feliçment traspassat).

Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Olor de sublim

Sentim l’olor de sublim

de la flor de les altures,

suaus, rocalloses, dures,

amb sentors de regalim.

Patim l’alèrgia de crim

entre urbanes floritures,

servils, ruïnoses, cures

que no curen ni a Caím.

Preferim el pas pausat

entre camps o verds boscatges

orejats pel vent gelat.

I gaudim del pas tranquil

que animats per verds paisatges

tots marquem amb gran estil.

13 de desembre del 1983

Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.