Cercant uns límits

De l’Ory al Canigó
hi ha petjades de geleres,
taques blanques de sabó
d’endurides primaveres.
 
De la pèira Sant Martin
als esqueis del port de Rat
la frontera és un forti(n),
la muntanya és un combat.
 
Del Somport a l’Envalira
torb i neu, gent que delira
amb l’gneis o amb el granit.
 
Farbalans de xops rectes
que vigilen els suspectes
d’alpinisme destenyit.
 
© Joan Fort i Olivella
17 de juny del 1984
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.

Estany Tort en pleniluni

Al captard l’estany pentina
vetetgívola crisàlide,
s’enrogeix la cara pàl·lida
de la lluna que s’inclina.
 
El gel, envejós, tremola,
esperant l’escalf del llavi,
no l’ofèn el greuge savi
del braç que se li estintola.
 
I rellüen els cristalls …
I la llum que jau balba
s’encén en foc d’encenalls.
 
I blanquegen les muntanyes …
I és la nit esperit d’alba
furgant dormides entranyes.
 
© Joan Fort i Olivella
25 de novembre del 1980
 
Aquest poema forma part de l’apartat “ESTANYS” del seu primer recull, mecanografiat, Poemes de terra endins, del qual només vaig fer 25 copies per als amics.

Refugi enmig la neu

Molts anys per Setmana Santa
era impossible fer cap cim,
i fins difícil arribar a un refugi.
En aquest cas, el refugi foren
les bordes de Rebuira, a la Vall Ferrera,
in indret inoblidable,
i més si tot és voltat de neu …
 

REFUGI ENMIG DE LA NEU

 
En glops de neu el cel es fon,
que no engoleix la terra dura,
als arbres nus posa una untura,
del fosc camí prepara el son.
 
Tinc fix l’esguard en la natura
devers un clar del bosc pregon,
consiro un ràfec i un escon
on covajar rostre i figura.
 
Boca closa, peus remullats,
regat el front de suor freda,
es gira i veu, en la fageda,
 
aigua, fum, parets i teulats,
sincer oferiment d’estança.
La lluna que fa el ple s’atansa.
 
© Joan Fort i Olivella
30 d’abril del 1979
 
Aquest poema forma part de l’apartat “ESTANYS” del seu primer recull, mecanografiat, Poemes de terra endins, del qual només vaig fer 25 copies per als amics.