Amb les cames i amb el cor

Amb les cames i amb el cor,
i el cap pel damunt de tot,
fem camí devers els cims,
que no són sinó turons
amb vedells, bocs i moltons,
i un piló de rodamóns.
 
El camí és llarg i penjat,
té racons de soledat
i silencis molt pregons.
Pren alçada, il·lusions.
Si és que el vèrtic et fa por,
perd la por al sol i al dolor.
 
Veig un sostre burilat:
“Valga’m Déu quin disbarat!”
Pensar que algú hi ha dormit,
fins menjat i divertit!
Quin silenci! Serenor.
Pren-t’ho bé si no tens por.
 
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Pedraforca

Muntanya nua,
colpida pel crim dels quatre vents;
muntanya bruna,
crema pel foc abrasador;
muntanya mare,
enganyada pels fills de la brasa;
muntanya aspre,
d’herba regada amb sang humana;
muntanya seca,
la blasfèmia allunya els núvols;
muntanya meva,
damunt he ofert mon sacrifici;
muntanya sola,
traïda per cent mil promeses;
muntanya fosca,
la nit embolcalla ta neu clara;
muntanya nau,
navegant en un mar de boira;
muntanya far,
de lluny coneixem el teu bell rostre,
que s’alça sobirà de nostra terra
per enlairar la vista cansada
de contemplar fang i pols, renyines
entre els fills de sa família.
 
Fills que no gosen alçar la vista
perquè la teva mà els fa por,
se’ls torna la calba blanca,
entre núvols es perd el seu cor,
llur mà es vol recolzar i patina,
llurs peus ja no saben caminar.
 
La mare prou que gemega i crida,
però les orelles resten tapades
dels qui la podrien escoltar…
Els fills volen que l’abaixis,
però per veure hi cal pujar …
 
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

El más invernal de todos: Bessiberri Sud (3034 m)

Una excursión realizada el 31 de octubre de 1977.

Pasar las Ferias de Girona en la montaña resultó una prueba más de este ambiente singularmente sencillo y compacto que hace tiempo que respiramos: por la altura conseguida, por los recuerdos de dos de la expedición y por la canal a la colladeta dels Estanys siempre interesante.
El equipo lo formábamos:
«PK» el jefe de la expedición.
«Gerald Ford» la cola de la cordada.
«Miquipa» la cabeza de la cordada.
«Robert Stack» el joven Rébuffat.
«EO» el chico de las chirucas … ¡ai! quina por (qué miedo).
«el Kimbal» el rey de la intuición.
«Vivo» en su primera gran excursión.
«Llusipú» el estímulo de la excursión …

Finalmente, describiremos brevemente el gran éxito conseguido en el Besiberri Sur. Detalles de la excursión los hubo y muchos: encontramos un piolet, un gorro, un ovni … Hay muchas anécdotas pero el Gerald es el encargado de describirlas.
Pondremos algunos ejemplos … Mientras Robert Stack hace prácticas a lo Rébuffat … Miquipa tira la cuerda y baja a Llusipú … ¿Quien lo paró? ¡Oh! … ¡Pues EO! Y el Gerald Fort apretó bien el piolo en el hielo … Mientras, el Kimbal se las apaña como puede sólo y le da al Vivo un palo … Y como es de suponer después de todas estas peripecias conseguimos la cumbre quedando ya ésta vencida a pesar de que hace un viento tan fuerte como seco ….. y tal y tal y tal … y así todo el rato.

© PK y traducido al castellano por Miquel J. Pavón i Besalú. Año 2.002.