¿Cómo afecta la altitud al cuerpo humano?

Los daños graves comienzan a la altura de 7000 metros: la «deterioration» como dicen los ingleses. Los dolores de garganta pasan de ser inflamaciones simples a unas úlceras muy dolorosas. Las congelaciones son tanto más de temer por cuanto el organismo está sometido a una oxigenación deficiente. El corazón, que se adapta con dificultad, experimenta hipertrofias. El insomnio pasa a ser insuperable. La falta de vitaminas vivas hace que nos abandone el apetito. Por último, la muerte blanca acecha a quien intente permanecer tiempo por encima de los límites fisiológicos impuestos por la frontera de la altitud.
Edouard WYSS-DUNANT

Pedraforca

Muntanya nua,
colpida pel crim dels quatre vents;
muntanya bruna,
crema pel foc abrasador;
muntanya mare,
enganyada pels fills de la brasa;
muntanya aspre,
d’herba regada amb sang humana;
muntanya seca,
la blasfèmia allunya els núvols;
muntanya meva,
damunt he ofert mon sacrifici;
muntanya sola,
traïda per cent mil promeses;
muntanya fosca,
la nit embolcalla ta neu clara;
muntanya nau,
navegant en un mar de boira;
muntanya far,
de lluny coneixem el teu bell rostre,
que s’alça sobirà de nostra terra
per enlairar la vista cansada
de contemplar fang i pols, renyines
entre els fills de sa família.
 
Fills que no gosen alçar la vista
perquè la teva mà els fa por,
se’ls torna la calba blanca,
entre núvols es perd el seu cor,
llur mà es vol recolzar i patina,
llurs peus ja no saben caminar.
 
La mare prou que gemega i crida,
però les orelles resten tapades
dels qui la podrien escoltar…
Els fills volen que l’abaixis,
però per veure hi cal pujar …
 
© Joan Fort i Olivella
Poemes recollits al seu tercer recull, inèdit i a l’ordinador, Poemes de Barna i dona.

Maladetes

I
 
Per un metre maleït
Moltes hores he patit.
Per un metre, solament,
Molts dolors de pensament.
 
……
 
Per un metre …, quin suplici.
Quantes hores de desfici!
Per un metre …, quants moments
de bellíssims pensaments.
 
II
 
Espera l’Alba la nostra visita.
No sent recança i roman consirosa
damunt Creguenya, Paderna, Valleta,
fent cantonada amb espais abismals.
 
Espia el dia vers la Val, d’Aran
damunt les tuques d’un blanc ja devònic,
i com l’Aneto es sostreu el barret
be boira franca vinguda del nord.
 
Mira la Dent, el Queixal, Maladetes,
tota la ossada que porta al darrera,
t la pell blanca que el vent arrecera
devers costelles un pèl costerudes.
 
III
 
Gira l’esguard i ja té el Salva-guardia,
que amb cara fosca li ofusca l’espill,
veu Gorgoters que escatimen quefers
als qui ansien lluents llunyanies.
 
Té al seu davant el Remunye i el Bom,
i del Malpas ja està sent Cabrioles,
a Lliterola amb isards fa tavola
tot ansiant veure Estós de reüll.
 
Prô espera l’Alba la nostra visita.
Vol que li portin sublims horitzons
sense aixecar-se ni anart a fer volts
fins a tasques del veí Benás.
 
13 d’octubre del 1984
 
© Joan Fort i Olivella
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.
© Joan Fort i Olivella
 
Aquest poema forma part de l’apartat “LA COSTA BRAVA DEL PIRINEU” del seu segon recull, mecanografiat, Poemes de terra enllà, del qual també va fer 25 copies per a les amistats, i el darrer de l’apartat “PAISATGES I MIRATGES” d’aquest mateix recull.